Cristina Gironès
Júlia Massagué
Lucía Franco de Paz

El col·lectiu LGTBI ha convocat una concentració per exigir al Govern la implementació de la llei contra la lgtbifòbia i l’assetjament escolar a joves LGTBI, en especial als joves trans. La convocatòria no ha reunit només entitats LGTBI, sinó també organitzacions polítiques i moviments socials, cosa que els participants han qualificat d'”inclusiu” i “extraordinari”.

Un mes després del suïcidi de l’Alan, unes 500 persones s’han manifestat per exigir mesures reals per fer front a l’assetjament escolar, que moltes vegades es resol amb un canvi de centre per part de la víctima i la impunitat de l’agressor. També s’ha reclamat que els drets sexuals i reproductius de les dones soles, lesbianes, bisexuals i trans siguin una realitat, i que tinguin accés de forma gratuïta i universal a la reproducció assistida. S’han denunciat els problemes que tenen les persones transsexuals per dur a terme el canvi de sexe, com el testimoni de la Verónica, una dona trans que fa sis anys que intenta canviar-se de sexe i que ha trobat “més discriminació a les administracions públiques que al carrer”.

IMG_5625
Membres del col·lectiu Chrysallis llegint un manifest en defensa de la diversitat a l’educació

La llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI es va aprovar el 2 d’octubre de l’any 2014. Aquesta llei és pionera i estableix protocols i mesures per garantir el principi de no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. Fa més d’un any de la seva aprovació i l’Observatori contra l’homofòbia ha registrat 115 incidències per la vulneració de diferents drets a les persones LGTBI. Tot i això, l’anterior direcció de polítiques LGTBI de la Generalitat està a punt d’anar-se’n sense sancionar ningú. Per tot això, demanen que s’apliqui el règim de sancions i infraccions davant conductes lgtbifòbiques.

La llei per la igualtat i la dignitat

La representant de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona ha destacat que “la democràcia no és la llei del més fort, sinó el respecte a la diversitat” i ha reivindicat que “som diferents però no desiguals”, fet pel qual ha lluitat sempre el feminisme. El portaveu de LGTBIcat ha reivindicat que “participar no ha de ser escoltar el que ja ens donen fet” i que l’administració ha de decidir conjuntament amb les entitats. Per aquest motiu es necessita l’òrgan que exposa la llei: el consell nacional LGTBI.

El portaveu de Chrysallis (associació de famílies de menors transsexuals) ha dit que no oblidaran les persones que han estat “víctimes socials” i han perdut al llarg d’aquest camí. I ha exigit que els seus fills i filles menors, adolescents i adults “no siguin descrits com a malalts mentals” i que es despatologitzi l’atenció sanitària a trans. L’educació és un punt clau de la llei i en aquest sentit ha reclamat la diversitat en l’ensenyament i que no hi hagi un binarisme home-dona en el contingut.

Segons el portaveu de LGTBIcat, la implementació de la llei ha de ser una prioritat del nou Govern, posant èmfasi en l’eradicació del bullying que “només és la punta de l’iceberg i una xacra social”.

 

Advertisements