Júlia Massagué

Ahir al vespre el casal independentista de l’eixample “La Cruïlla” era a vessar de gent per escoltar la xerrada “Desmuntant la monogàmia des d’una experiència plurisexual i poliamorosa”.

La xerrada es trobava dins el Cicle de sexualitats organitzat per Arran Sagrada Família i va comptar amb dos ponents d’Enrenou, un grup que fa activisme bisexual i d’altres entitats plurisexuals, i dos més d’Amors Plurals, que pretenen visibilitzar alternatives no monògames.

Sin título
Els ponents d’Enrenou i Amors Plurals a la xerrada de dimecres.

Deixar clars els conceptes

Es va començar la xerrada esclarint diversos conceptes com la identitat plurisexual, que és l’atracció cap a més d’un gènere com pot ser la bisexualitat o la polisexualitat, i el monosexisme, que és l’estructura de poder que invisibilitza a les persones plurisexuals. A més, també es va parlar des d’una perspectiva poliamorosa defensant que es pot estimar més d’una persona, independentment del seu sexe.

Es va parlar del Mite de l’amor romàntic, entès com aquells coneixements marcats dins del saber popular que defineixen com han de ser les nostres relacions sexoafectives i quins objectius han de tenir. Aquest mite va lligat amb el de la mitja taronja (sols estem incomplets), la perdurabilitat de l’amor (que és etern), la princesa que transforma les granotes (l’amor ho pot tot), i la gelosia, que perpetua el masclisme. Aquesta concepció de l’amor romàntic “ens converteix en persones dependents i egoistes, ens estereotipa i reprodueix rols perpetuant estructures”, va dir un ponent.

Aquesta concepció de l’amor romàntic “ens converteix en persones dependents i egoistes, ens estereotipa i reprodueix rols perpetuant estructures”

L’hegemonia de la monogàmia

En la xerrada es va qüestionar la monogàmia, arran de la qual s’estructuren les relacions afectives i que vertebra l’estructura patriarcal, un model imposat en què cadascú té un rol assignat; reproductiu per a la dona, productiu per a l’home.

Es va dir que el model hegemònic monògam genera molts privilegis entre els quals els avantatges fiscals i econòmics del matrimoni. A més, en les hospitalitzacions decideixen pel pacient els pares, la parella o els fills però no es té en compte que el pacient pugui tenir més d’una parella o més de dos pares.  Segons un ponent, “la monogàmia reprimeix també a la gent que és soltera, ja que l’objectiu a la vida ha de ser trobar una parella; no pots no tenir-ne o tenir-ne més d’una”.

IMG_20160302_201803
Els assistents a la xerrada feta al casal independentista “La Cruïlla”

Prejudicis

Defensant el poliamor, un altre ponent va dir que “potencia el creixement personal, l’exploració emocional i l’autoconeixement” i que “l’amor, no és un recurs limitat”.

Finalment, es van denunciar els prejudicis que té la societat cap a les persones plurisexuals i/o poliamoroses, ja que són definides com a “promiscues, vicioses i confuses” i infantilitzades perquè “no sabem escollir”. Un ponent d’Amors Plurals va dir que ja no ha de donar explicacions de per què té relacions sexuals amb homes però sí perquè té una relació sexoafectiva amb més d’una persona. També va dir que ho va tenir més fàcil per sortir del “primer armari”, l’homosexualitat, que del segon, el de la seva identitat poliamorosa, perquè encara està més allunyada del model.

“La monogàmia reprimeix també a la gent que és soltera, ja que l’objectiu a la vida ha de ser trobar una parella; no pots no tenir-ne o tenir-ne més d’una”