Cristina Gironès

L’organització Post-Crash UPF va organitzar el passat dimecres una xerrada sobre economia feminista, per tal de visibilitzar el dia de la dona treballadora. Cristina Carrasco, professora de Teoria Econòmica a la UB i redactora de la revista Economia Crítica, en va ser la ponent.Entre d’altres coses, va posar sobre la taula la necessitat de reconèixer el treball domèstic i de cures que tradicionalment ha recaigut sobre la dona.

La xerrada va girar entorn de la divisió del treball que va sorgir a partir de la Il·lustració amb la política. Adam Smith, pare de l’economia moderna, va postular al segle XVIII la diferència en l’educació entre homes i dones basada en una divisió patriarcal de les esferes públiques i privades, que corresponien a home i dona respectivament. Això ha provocat que avui en dia entenguem el treball i la família convencional tal i com ho fem. A més, també ha ocasionat la invisibilització del treball de la casa, que no és considerat com a tal. Així doncs, el sorgiment del model erroni i irreal del treball productiu com a feina de “fóra de casa” ha estat el desencadenant de la gran desigualtat home-dona.

IMG-20160309-WA0006
Cristina Carrasco en plena conferència davant una classe plena a vessar

Les dues grans fites economico-feministes del segle XX van ser el lliure accés al treball per les dones i la igualtat salarial. “Els homes no volen que no treballem; el que volen és preservar el monopoli del poder econòmic de l’esfera privada” assegurava Carrasco. També es van mostrar les demandes de l’anomenada economia feminista, que exigeix, entre d’altres, el reconeixement del treball domèstic i de cures, ja que és cabdal pel sistema; o organitzar l’economia segons el model de vida, i no de poder. Amb la sostenibilitat vital s’aconseguiria, va dir la ponent, un augment de la natalitat, ja que “es podria conciliar la vida laboral i familiar que, al final, són el mateix. El sistema necessita recursos humans”.