Lucía Franco de Paz
Cristina Gironès Martín
Júlia Massagué Castells

El Grup de Dones Feministes LTBIA+ de la UPF és un grup assembleari no mixt format per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra i que treballa perquè la lluita feminista estigui present dins de la universitat. Pretenen crear un espai de confiança, lliure de dinàmiques patriarcals, i per això s’organitzen en un espai no mixt. El Grup de Dones treballa de forma coordinada amb el Grup d’Homes Feministes de la UPF, ja que consideren que, tot i que les dones han de liderar la lluita feminista, els homes també són un agent important.

L’Adriana Llena és estudiant de Ciències Polítiques i el Josep Vique d’Administració i Direcció d’Empreses, les dos formem part d’aquestes organitzacions feministes de la UPF.

Reivindicacions dins la universitat

Quina importància té la reivindicació feminista dins de la universitat?

Adriana Llena: Si es creu que la lluita contra l’opressió patriarcal ha de ser transversal, ha de ser present dins i fora de la universitat. Hi ha molta feina per fer encara; potser la universitat no és el lloc on hi ha més opressió patriarcal però, tot i així també hi és com a tot arreu.

Adriana Llena: “Si es creu que la lluita contra l’opressió patriarcal ha de ser transversal, ha de ser present dins i fora de la universitat”

Quines són les reivindicacions del Grup de Dones dins la universitat?

Adriana L.: Les reivindicacions específiques dins de la universitat serien incloure en els plans d’estudi la perspectiva de gènere, ja que en la majoria d’assignatures no s’estudien autores i només 7 graus dels 24 tenen assignatures de gènere; i un protocol contra la LGTBIfòbia, perquè existeix un protocol contra la violència masclista però no contra aquest tipus d’agressions.

L’objectiu màxim seria assolir una universitat feminista en què hi hagués igualtat total de gènere, però sent més realistes i a curt termini aquests serien els objectius més clars.

Últimament hem estat treballant per positivitzar la paraula feminisme, que està bastant estigmatitzada i visibilitzar les dones oblidades de la història.

I les del grup d’homes?

Josep Vique: El Grup d’Homes està supeditat al Grup de Dones, per tant donem suport a les accions que elles fan. Sempre emmarquem les nostres accions dins de les seves.

Josep Vique:  “El Grup d’Homes està supeditat al Grup de Dones”

La importància dels grups no mixtos

Per què ha d’estar supeditat el Grup d’Homes al de Dones?

Adriana L.: Perquè s’entén que el subjecte principal de la lluita feminista és la dona; evidentment el sistema patriarcal també oprimeix a l’home perquè li ha imposat uns rols de gènere molt marcats en els que ha d’encaixar, però, a més, dins d’aquest sistema hi ha un gènere (masculí) que oprimeix a l’altre (femení).

Quina és la importància dels grups no mixtos?

 Adriana L.: En la majoria dels casos, si estàs en grups mixtos, aquests rols patriarcals es reprodueixen, encara que estiguis en ambients que es vulguin dir “feministes”. En un espai no mixt es pot tenir més confiança i sororitat i, a la vegada, ha de ser la dona la protagonista de la lluita. Creiem que en un grup mixt aquestes dues condicions no es donen.

Adriana Llena: “Si estàs en grups mixtos, aquests rols patriarcals es reprodueixen, encara que estiguis en ambients que es vulguin dir “feministes””

Hi ha dones que també estan influïdes pel patriarcat i adopten rols sexistes, s’entén que també podrien adoptar-los dins d’un grup no mixt?

Adriana L.: És cert i és evident, ja que tots ens hem socialitzat en un sistema patriarcal, ningú n’està aïllat. Tot i això, estar en un grup no mixt ajuda molt a trencar esquemes. Si a tu com a dona t’han ensenyat que has d’estar callada i que no has de ser protagonista ni agafar rols de lideratge, en aquests tipus d’espais tens la capacitat de trencar amb aquest rol més submís i agafar un paper més rellevant que en un grup mixt probablement acabaria agafant un home.

Podríeu il·lustrar amb exemples quins rols masclistes es donen en moviments mixtos?

Josep V.: Jo he participat en més d’una assemblea i sempre hi ha rols que s’acaben reproduint, d’homes que alcen la veu, que tenen actituds agressives… que evidentment mai s’aixecaran i et donaran un cop de puny, però que els agrada donar un cop fort a la taula o que es prenen les assemblees com si fossin una lluita per demostrar qui és el “macho alfa”… També hi ha dones que reprodueixen aquests rols però és un comportament molt més minoritari pel que jo he vist.

Adriana L.: En la majoria d’espais de militància política aquests rols s’acaben donant. Sempre hi ha el ”machirulo” de torn que és el que ha de ser sempre el protagonista, que crida quan s’enfada, dóna ordres… Aquests comportaments són molt difícils de trencar. Els espais no mixtes també serveixen perquè les dones s’apoderin i puguin participar més en els seus altres espais mixtos.

Josep V.: A més, si ens fixem en les classes, és molt comú que es produeixin debats estèrils de més d’un quart d’hora que no porten a res. A més, casualment, sempre són entre els mateixos 4 o 5 nois, un combat d’egos per veure qui pixa més lluny.

Adriana Llena: “Els espais no mixtos també serveixen perquè les dones s’apoderin”

Quina creieu que és la tasca de l’home en el feminisme?

Adriana L.: Ha de poder tenir-hi un paper, que és el de deconstruir-se i mirar quins són els seus privilegis com a home i quines actituds masclistes estan tenint per perpetuar aquest sistema. Han de tenir un paper d’acompanyament i de suport en la lluita feminista.

Josep V.: A més, també podem socialitzar el discurs. Tot i això, s’ha de vigilar de no començar la casa per la teulada i transmetre el discurs feminista quan encara no t’has deconstruït; això pot arribar a ser negatiu pel moviment.

L'Adriana Llena i el Josep Vique durant l'entrevista
L’Adriana Llena i el Josep Vique durant l’entrevista

Vist des de fora

Quina opinió penseu que tenen la resta dels estudiants al voltant dels dos grups?

Adriana L.: Suposo que hi haurà de tot. En un principi vam tenir molt bona rebuda i ens hem expandit molt, però sempre hi haurà gent a qui no li agradarà el que fas. Quan alguna vegada hem fet alguna acció que no ha agradat, les crítiques bàsicament han vingut d’homes. No entenen que no els estàs atacant personalment a ells sinó a la construcció social del que se suposa que és un home, però en general hi ha una bona acollida de la nostra feina.

Adriana Llena: “Quan alguna vegada hem fet alguna acció que no ha agradat, les crítiques bàsicament han vingut d’homes”

Josep V.: Per part d’algunes dones està molt més ben vist que un home sigui feminista, perquè és “cuqui”, que no que ho sigui una dona, perquè és una “feminazi”. Crec que l’acollida que té la participació masculina dins del feminisme és molt positiva, però també tens l’altra banda en què hi ha homes que et critiquen. Crec que el problema és que el nivell genèric sobre el feminisme és molt baix i quan intentes parlar de deconstrucció o el perquè dels espais no mixtes, algú que no tingui un mínim de coneixements sobre el tema pot no entendre-les al principi.

La universitat us posa traves o us facilita la feina?

Adriana L.: De moment majoritàriament ens l’ha facilitat. Per part d’UPF igualtat hem rebut bastant suport i acollida, encara que hi hagi hagut accions que a la universitat no li hagin agradat gaire. Ja que ells voldrien que fessis xerrades i aquest tipus d’accions, no murals i pintades als lavabos; no et posaran facilitats perquè facis aquests tipus d’accions de visibilització. A vegades els murals que hem fet han durat menys d’un dia, hi ha de tot dins de la universitat. El feminisme, de primeres, és difícil rebutjar-lo frontalment dins de la universitat així que toleren que vagis fent dins d’uns límits.

El masclisme i les xarxes socials

Últimament a les xarxes socials hi ha hagut un auge del masclisme, ho heu patit com a grup feminista? Què en penseu?

Josep V.: No sé si hi ha un auge de masclisme a les xarxes o és que simplement les persones que ja eren masclistes han trobat un canal nou per difondre les seves idees. No crec que hi hagi més masclisme que abans, sinó noves maneres de fer-se sentir.

Adriana L.: Hi va haver un temps que potser ens vam acomodar una mica, en què pensàvem que ja s’havia assolit la igualtat. Tot i això, ens vam adonar que la igualtat només era formal perquè, per exemple, encara hi ha diferències de salari i ens vam tornar a mobilitzar. Potser davant d’aquest nou repunt feminista, on fins i tot l’Emma Watson ha adoptat aquest discurs, molts homes veuen els seus privilegis de gènere amenaçats i ataquen. Quan un moviment creix també ho fa el contramoviment.

Adriana Llena: “Molts homes veuen els seus privilegis de gènere amenaçats i ataquen”