Cristina Gironès Martín
Quines violències masclistes patim a les universitats? De quina forma hi podem donar resposta? Com podem construir espais de llibertat? Aquestes qüestions es van intentar respondre conjuntament a la taula debat Com combatem les violències masclistes a les universitats?, una de les xerrades que va tenir lloc durant les Jornades Radicalment Feministes, a la Universitat Pompeu Fabra.
Hi van participar Associació Sin Vergüenza, Grup de dones LTBIA+ de la UPF, Grup de dones Crea-SAFO, CONEXUS i Xarxa solidària de víctimes de violència de gènere a les universitats. Després de presentar les ponències, el debat va començar posant sobre la taula unes dades: només un 13% dels alumnes afirmen haver viscut o vist algun comportament de violència masclista a les aules. No obstant això, aquesta xifra augmenta al 62% quan es pregunta per situacions concretes com insults, vexacions o tocaments no-volguts. La representant de Crea-SAFOS va posar èmfasi a la preocupació que generen aquestes dades: la violència masclista no és identificada ni per alumnes ni per professorat o personal universitari. “El masclisme és molt present a l’acadèmia, però no es vol o se sap reconèixer. Hi ha la sensació que, dins aquest àmbit culte, la violència no hi és present, i cal visibilitzar-la i desestigmatitzar-la. Totes podem patir-la, independentment de la nostra condició social, cultural, econòmica o edat”, va dir.
“La indiferència forma part del problema”
En aquest sentit, es van proposar diverses iniciatives per fer-hi front. Entre elles van destacar l’adaptació d’un protocol a les universitats i l’apoderament de les dones a l’àmbit públic. La Júlia Bolao, membre del Grup de dones de la UPF, va identificar diversos rols i situacions masclistes que es fonamentaven en la societat heteropatriarcal. “La universitat, com a part d’aquesta societat, també desenvolupa actituds masclistes”. Va destacar el fet que els llocs de treball com Secretaria o neteja eren ocupats quasi exclusivament per dones. També va denunciar uns plans docents hipermasculinitzats, així com la permissivitat de publicitat masclista dins les aules.
“Cal una mediació adequada amb la institució i la socialització del discurs feminista per acabar amb la segregació horitzontal”, va continuar la representant de Sin Vergüenza. Tot i això també existeix violència masclista a les assemblees, així com en altres espais més progressistes. Al llarg del debat es va remarcar el concepte del Mansplaining. “Consistiria en el fet que un home expliqui amb condescendència i paternalisme algun concepte a una dona”, va seguir. Les exigències i solucions van ser, entre d’altres, valorar l’espai de cures, trobar un mecanisme per respondre a les agressions, i l’aplicació de quotes de gènere. Mar Joanpere va acabar mostrant diverses iniciatives internacionals que lluitaven pel recolzament i la solidaritat amb víctimes de violència masclista, com Safe walk o Saturday night.
L’ambient durant el segon dia de les Jornades feministes va ser festiu, però també de reivindicació i lluita. El dia fort va acabar al vespre, després d’una marató de debats i tallers formatius. La sensació de satisfacció era general, així com les ganes d’encarar l’últim dia, on es farà un dinar popular i una okupació de l’espai públic per visibilitzar la lluita feminista.
Deixa un comentari