Sororitat i interculturalitat entre voluntàries i residents en espais no-mixtes · Els squats s’han conformat com l’alternativa d’habitatge a Grècia
Cristina Gironès
Una porta amb un llaç lila anuncia que aquesta tarda hi haurà una nova edició de la comissió morada a la Jasmine School*. Aquesta iniciativa, tirada endavant colze a colze entre les voluntàries de l’edifici -que acull fins a 400 persones refugiades- i les dones residents, vol convertir un espai moltes vegades insegur i hostil en una habitació de confort només per a dones.
“Tenir un lloc així és imprescindible per nosaltres”, explica Somaiah, una dona siriana de 31 anys, autoanomenada feminista. Amb una desena de mantes a terra, galetes i música àrab, totes les dones que s’han acostat avui a l’habitació poden gaudir d’unes hores de tranquil·litat. “La violència que patim dia a dia, l’atenció que hem de posar a cadascun dels nostres moviments, ens limita molt. Poder tenir un espai de llibertat, un lloc on puguem parlar tranquil·les i fer amistat és realment important”, conclou.
Però no es tracta només de prendre el te i fer petar la xerrada. Les converses a vegades versen sobre problemes que afecten les dones tant a la cultura occidental com a l’àrab. El hijab, les sexualitats dissidents o, fins i tot, les relacions amoroses i sexoafectives moltes vegades són la pedra angular de la posada en comú d’experiències. “En l’última comissió vam parlar sobre la compatibilitat de l’islam i el feminisme. Moltes dones són feministes i ni tan sols en són conscients. Cal obrir camí i demostrar que ens mereixem el mateix espai que els homes”, comenta la Somaiah.
La Jasmine School no és l’únic edifici que compta amb iniciatives semblants. El conegut hotel City Plaza* té l’anomenada Women’s Room, una habitació no-mixta oberta les 24 hores del dia per a aquelles dones que necessitin trobar el seu espai. No només es tracta d’oferir un lloc segur, sinó també de generar debat i informar a les dones sobre llocs de salut sexual i reproductiva, oferir eines d’autodefensa, i promoure noves idees d’empoderament femení.
Violència masclista, una xacra social
La violència als squats no és res de nou. Les organitzacions que treballen sobre el terreny alerten que les dones refugiades o desplaçades pateixen violència, agressions, explotació i assetjament sexual en totes les etapes del seu viatge, explica El País en un reportatge publicat el passat 8 de març. La situació d’apilonament i la falta d’intimitat dels edificis i camps d’Atenes incrementa el risc de patir abusos. Ni a la Jasmine School* ni al City Plaza*, així com tampoc a l’Oniro* ni al Trikupi*, hi ha cadenats a les portes. Les latrines i instal·lacions d’higiene, a més, són comunes. La falta d’il·luminació també contribueix a la sensació d’inseguretat. Algunes mesures que prenen les dones refugiades és la de, per exemple, no sopar per evitar haver d’anar al lavabo quan ja s’ha post el sol.
Interculturalitat i sororitat, els pilars fonamentals
La relació entre voluntàries i dones refugiades en un espai exclusivament femení és cabdal per millorar les seves condicions de vida i fer més planer el pas pels squats i camps. El debat entre dones en un lloc de llibertat no només afavoreix la sororitat, sinó també la interculturalitat. Confrontar les dues realitats, l’occidental i la musulmana, ofereix creixement personal per a totes, ja que serveix per posar en comú les problemàtiques culturals de les dones en un món patriarcal com és l’actual. A més, la tasca de cures que promou el fet d’explicar les situacions d’opressió que han experimentat conforma una via d’escapatòria del dia a dia.
Actualment les estratègies dirigides a l’empoderament i a la protecció de les dones refugiades són ignorades de forma sistemàtica en la labor humanitària oficial. És per això que les voluntàries independents, de costat amb el col·lectiu femení, han construït alternatives per millorar les seves condicions. Europa està fallant estrepitosament en la protecció de les dones desplaçades, amb una resposta clarament insuficient per part dels organismes públics davant una realitat ignorada però creixent. La necessitat d’una resposta coordinada davant la violència masclista és molt urgent, així com l’esforç de la sororitat entre voluntàries i residents, i l’empoderament del sector femení per esdevenir membres actius de la societat i de canvi en la crisi migratòria.
*Noms de diversos edificis okupats d’Atenes en els que hi viuen persones refugiades. Ha esdevingut una alternativa als camps oficials, molt hermètics. N’hi ha una dotzena només a la capital grega.
Deixa un comentari