La plataforma ‘Ni una menos’ organitza la primera conferència a Chanchamayo
Cristina Gironès
El dia s’enceta amb un sol brillant i proper. Els rajos cremen la pell, i les ganes renovades d’un nou cap de setmana serveixen per començar amb força la primera conferència no mixta de l’organització feminista Ni una menos, de la regió amazònica de Chanchamayo, al Perú. En època de monsons, la calor humida s’agraeix.Dues hores després de l’hora d’inici programada, les dones assistents encara intercanvien paraules amb educació i solidaritat. La psicòloga Guadalupe Calderon, l’advocada Maribel Barrios, la ginecobstetra Sandra Gutierrez i l’emprenedora Janice Fetta s’encarreguen, aquesta vegada, d’explicar i presentar els reptes amb què es troben dia a dia mentre exerceixen el seu ofici.
“Primer de tot hem d’entendre que el masclisme no és un concepte ni una estructura pròpia; el colonialisme europeu va crear un nou ordre social i ens el va transferir“, explica Calderón a l’inici del seu parlament. La preponderància del pare en una estructura familiar nuclear, la desvinculació prematura del fill amb la mare o la masculinització de les feines físiques són alguns dels exemples de comportament que han anat calant a la societat llatinoamericana. “Això només ho podem canviar formant una nova relació familiar i social, més empàtica i solidària”. La necessitat de l’empoderament de les dones, especialment les originaries, és una de les línies que Calderón presenta com a possibles solucions a la competitivitat, l’individualisme i els rols de poder i gènere actuals.
Barrios, per la seva part, inicia la ponència a través d’una votació a mà alçada però amb els ulls tancats. “Qui d’aquí ha estat maltractada físicament alguna vegada a la vida?“. Tres dones, segons els seus càlculs, de setze. Potser per vergonya, potser perquè aquesta vegada és així, però es calcula que un percentatge del 35% de les dones peruanes són maltractades en algun moment de la seva vida, explica Barrios. El procés judicial existeix, però té moltes carències. Aquí, com a Catalunya, l’autoritat sovint posa en qüestió la versió de la víctima i no procedeix tal com la llei, aprovada pel govern del Perú el 2014, exigeix. “Si les lleis no es posen en pràctica, són paper mullat”. A més a més, per poder posar una denúncia, cal entendre que no només la violència física és un delicte, sinó també la sexual, la psicològica i la patrimonial, acaba.
La salut sexual i reproductiva és un repte molt gran per la societat peruana en l’actualitat, també. “Hem interioritzat coses tan estúpides com que el part en llitera és normal, i és la forma més respectable i ‘europea’ de tenir un fill. No és cert, companyes, el part en vertical és menys dolorós i més ràpid” explica Gutierrez, al seu torn. A més a més de les creences populars, cal tenir en compte algunes dades alarmants com que només un 60% dels anticonceptius arriben als hospitals, i s’estima que 1 de cada 4 dones tindran un fill abans dels 18 anys. “Hem de recuperar la medicina original, extreure les coses bones d’aquesta i de la tradicional, i curar de veritat, amb respecte cap a la pacient”.
Fetta: “El capitalisme diu que, si ets mare, no serveixes per a res més”
Fetta s’encarrega de clausurar l’acte posant sobre la taula la conciliació de la dona treballadora amb la maternitat. Tal com explica, actualment no ets ben vista si tens un fill mentre treballes amb contracte, ja que t’han de reduir la jornada laboral i passes a ser menys rendible per l’empresa. “A mi em van acomiadar quan em vaig quedar embarassada, però vaig trobar alternatives”. Des de crear comerços de roba de nadó fins a organitzar festes d’aniversari. “A vegades surt bé i a vegades no, però ens hem d’imposar al sistema capitalista que et diu que, sent mare, ja no serveixes per a res“.
Després de sis hores de parlaments i debats, de posar en comú les opressions de ponents i assistents, la primera conferència de Ni una menos acabava assentant un precedent únic entre la comunitat amazònica. “Avui comencem, però no tenim data de tancament. El feminisme decolonial és una lluita per lliurar”.
Deixa un comentari