LUCÍA FRANCO DE PAZ

Laura Pérez Castaño és regidora de Feminismes i LGTBI a l’Ajuntament de Barcelona. Va estudiar Periodisme, té un postgrau en violència urbana i ha treballat a ONU dones en projectes sobre violència a l’espai públic. Després de quatre anys a Llatinoamèrica tractant temes de prostitució, drets econòmics i dones, va tornar a Barcelona i es va sumar als espais de Barcelona en Comú i Podem Barcelona en l’àrea de feminismes. Mai va pensar que el 2015 seria escollida regidora: “em van proposar, em vaig animar i aquí estem”. Al seu despatx ha decidit canviar les banderes que hi havia per la feminista i la LGTBI. Sent dona i jove sempre “has de demostrar molt més” perquè et tinguin en compte, tot i així “el teu paper és fer-te escoltar, prendre decisions com qualsevol altra persona i reivindicar-ho”, explica Laura Pérez.

Quines mancances hi ha a Barcelona en matèria d’igualtat?

Ens trobem dins d’un sistema que no deixa de ser el que és: Barcelona no està fora ni del neoliberalisme, ni del capitalisme, ni del patriarcat.  Vivim en un món masclista, en una ciutat on els masclismes i la violència encara són molt palpables. Ara bé, a Barcelona hi ha un moviment feminista molt potent i nosaltres des de l’Ajuntament tenim la fortalesa d’anar acompanyades per aquests moviments socials.

“Hem aconseguit que el feminisme fos una prioritat de govern”

Què ha canviat en l’àmbit dels feminismes i la lluita contra la violència masclista en aquests dos anys que porteu de mandat?

Hem aconseguit que fos una prioritat de govern. Fins ara era una política residual amb pressupost i recursos limitats, per contra, ara el feminisme és troncal i totes les àrees hi treballen: urbanisme, salut, educació… Hem fet projectes més globals que impliquen a tot l’Ajuntament: hem implantat clàusules de gènere en la contractació i hem fet pressupostos amb enfocament de gènere. A més, cada any fem campanyes envers la violència masclista i estem incloent la perspectiva feminista en totes les campanyes que es fan a la ciutat.

Com ha condicionat el fet que l’alcaldessa sigui una dona en les polítiques que feu?

Que sigui una dona influeix poc, que sigui una dona feminista molt. Ja hem vist moltes dones polítiques que no han condicionat absolutament res. En canvi, actualment la manera de fer política i les polítiques que es fan són diferents: més horitzontals, més en equip, posant al centre el reconeixement de la feina i la cura de la teva gent i el teu equip. S’han prioritzat les polítiques feministes.

“Hi ha una línia molt prima i delicada entre el que és prohibir o no reconèixer la llibertat d’expressió”

L’humorista Jorge Cremades va estrenar al Teatre Borràs el seu espectacle “Te odio, pero como amigo”. Des dels moviments feministes hi ha hagut una campanya molt forta demanant la prohibició de l’obra, argumentant que fa apologia del masclisme. S’ha apel·lat a l’Ajuntament demanant-vos que retiréssiu l’espectacle, per què no ho heu fet?

Crec que l’Ajuntament no ha de donar suport a aquest tipus d’actes ni de discursos masclistes, per això, el primer que vam fer va ser retirar la publicitat de la nostra pàgina web. Està bé que hi hagi una mobilització social, tant de bo aconseguissin que el teatre ho retirés. No obstant això, no crec que des de l’Ajuntament de Barcelona hàgim de prohibir l’espectacle, hi ha una línia molt prima i delicada entre el que és prohibir o no reconèixer la llibertat d’expressió. En aquest cas òbviament no hem de recolzar-ho i hem de denunciar que és una actuació masclista, però crec que fins aquí és on hem d’arribar.

L’alcaldessa va dir en el discurs d’investidura: “feu-nos fora, si no fem el que hem dit”. Ara que governeu sense majoria, us costa tirar endavant tot el que havíeu promès. Esperàveu més del que al final podeu acabar fent?

Sóc molt crítica amb això del que “hem promès”. Ens presentem per guanyar i després la política és com és. El consistori està absolutament fragmentat i ens han tombat tot el que hem presentat. Tenim una oposició que de tant en tant fa plens en contra de tot, el que sigui, encara que hi estiguin d’acord. També hi ha molta pressió mediàtica amb la Colau, que és una figura que ha sacsejat el món de la política. Moltes vegades és tots contra ella. No s’està prioritzant a la gent, simplement s’està fent política de partit. A més, ara estem construint una Catalunya en Comú que crea pors. La resta de partits no ens donaran res perquè ens veuen com a rivals. Ens vam presentar amb un projecte polític i estem fent el que podem amb les condicions que ha decidit la ciutadania mitjançant el vot. No som majoritaris, hem d’arribar a acords i hem de respectar aquesta diversitat.

“En una Catalunya independent governada per Junts el Sí no tindrem polítiques de gènere”

Barcelona en Comú hauria de posicionar-se en la qüestió independentista i sortir de la neutralitat?

No som neutres: ens vam sumar al pacte pel referèndum, que era l’espai on s’havia de treballar i on podíem trobar una majoria. Per contra, no ho han volgut i han acabat rebutjant aquell full de ruta. Jo defensaré que no ens hem de posicionar en independència sí o independència no. A Barcelona en Comú cadascú pensa com vol, i posicionar-nos voldria dir excloure una part de la nostra gent. Per què hem d’opinar tots iguals? Tot i així, sí que ens hem de mostrar fermament a favor del dret a donar la nostra opinió i decidir sobre el futur del país, de Catalunya.

Se celebrarà el referèndum?

Un referèndum sense cens, sense funcionariat, sense acord amb l’Estat… Estem una mica coixos.

Gestionar una Catalunya independent, que és un territori més petit, obriria portes a l’hora de fer polítiques en matèria de gènere?

La Generalitat ens podria haver demostrat que volia fer polítiques de gènere, però no ho ha fet com a govern autonòmic. Per què hem de pensar que perquè el territori sigui més petit l’equip de govern tindrà interès?

Però i si vosaltres governeu?

Dame todo el estado español. Si tu portes un projecte obertament i indubtablement feminista, serà feminista tant a l’estat, a escala local, com en l’àmbit autonòmic. Actualment el Partit Popular no porta un projecte feminista, però tampoc el PDCat i tampoc Junts pel Sí. En una Catalunya independent governada per Junts el Sí no tindrem polítiques de gènere. Si nosaltres guanyem la Generalitat, farem polítiques feministes, sigui un Estat independent o no.