El dia s’enceta amb un sol brillant i proper. Els rajos cremen la pell, i les ganes renovades d’un nou cap de setmana serveixen per començar amb força la primera conferència no mixta de l’organització feminista Ni una menos, de la regió amazònica de Chanchamayo, al Perú. En època de monsons, la calor humida s’agraeix. Continua la lectura de “El feminisme decolonial a la selva amazònica”
“La situació de la dona xilena a l’actualitat és molt precària”. Amb aquesta frase Isabel Allende, escriptora i premi Nobel de literatura va començar la seva conferència a la Universitat Diego Portales. La càtedra en Mujeres y medios la va convidar per parlar sobre feminisme i societat, i engegar així el segon semestre del curs escolar. Continua la lectura de “Isabel Allende: “Encara vivim en un Xile molt conservador””
Laura Pérez Castaño és regidora de Feminismes i LGTBI a l’Ajuntament de Barcelona. Va estudiar Periodisme, té un postgrau en violència urbana i ha treballat a ONU dones en projectes sobre violència a l’espai públic. Després de quatre anys a Llatinoamèrica tractant temes de prostitució, drets econòmics i dones, va tornar a Barcelona i es va sumar als espais de Barcelona en Comú i Podem Barcelona en l’àrea de feminismes. Mai va pensar que el 2015 seria escollida regidora: “em van proposar, em vaig animar i aquí estem”. Al seu despatx ha decidit canviar les banderes que hi havia per la feminista i la LGTBI. Sent dona i jove sempre “has de demostrar molt més” perquè et tinguin en compte, tot i així “el teu paper és fer-te escoltar, prendre decisions com qualsevol altra persona i reivindicar-ho”, explica Laura Pérez. Continua la lectura de ““Farem polítiques feministes, sigui Catalunya un Estat independent o no””
(Aquest reportatge ha estat publicat originalment a Vilaweb)
Les tasques de cura, com ara les feines domèstiques, tenir cura dels fills, els malalts, les persones amb necessitats especials o la gent gran, les han assumit tradicionalment les dones. Avui encara les dones segueixen dedicant més temps que els homes a aquestes tasques no remunerades (veieu les dades d’un estudi en el vídeo de sota). Tot i això, les dones fan feines remunerades sense renunciar a les tasques de casa i ho fan, sovint, a través d’estratègies conciliadores pròpies. Aquestes poden ser tenir menys fills, ser mares més tard, delegar la criança en altres membres de la família, especialment les seves mares, o contractar personal assalariat que les ajudi amb les tasques de la llar, normalment també dones. Continua la lectura de “La invisibilització de les tasques de cura”
(Aquest reportatge ha estat publicat originalment a Vilaweb)
Cada cop hi ha menys tabú pel que fa a les opcions no heterosexuals. Tot i això, segueix havent-hi una gran desinformació sobre la salut sexual de les dones que tenen sexe amb dones. La Natàlia Cuenca, estudiant de periodisme, comenta que encara que sap que hi ha risc de Malalties de Transmissió Sexual (MTS) entre noies, no sabria on dirigir-se per aconseguir mètodes de protecció efectius. La Rosa Alonso, estudiant de Ciències polítiques, declara que només ha fet servir protecció contra MTS amb noies una vegada i per curiositat. La Marina Magrans, estudiant d’integració social, diu que va preguntar en tres xerrades que li van fer a l’escola si hi havia mètodes de protecció contra MTS per les noies i només en una n’hi van saber dir algun (veieu les entrevistes completes a sota). Continua la lectura de “Sóc dona i tinc sexe amb dones. Em protegeixo?”
#DONESDECAPÇALERA
En aquesta nova edició del programa Dones de capçalera parlem sobre l’amor romàntic i les seves implicacions en les relacions de parella. També proposem alternatives com el poliamor o l’anarquia relacional.
Sentirem a Víctor Farías, professor d’Humanitats de la UPF, i a Cati Pons, activista feminista.
#DONESDECAPÇALERA
En aquesta nova edició del programa de Dones de Capçalera parlem del Festival Internacional de Films de Dones de Barcelona i del ciberfeminisme, un moviment que es tracta poc dins la lluita, però que és molt important.
A més a més comptem amb la participació de Marta Nieto, programadora del Festival Internacional de Films de Dones de Barcelona.
#DONESDECAPÇALERA
Comencem el programa “Dones de capçalera”, que hem lligat amb el contingut de Barcelona té nom de dona.
En aquest primer programa us parlarem d’un procés natural que totes vivim, i de vegades patim, cada mes: la regla. També tractem els tabús i l’estigmatització social que l’envolten. Comptem amb la participació de Raquel Riba Rossy (Lola Vendetta) i Paula de la Piedra (Divina Menstruación).
La violència de gènere és la primera causa de mort entre les dones de 14 a 45 anys a Europa. Tot i ser un problema estructural, els mitjans de comunicació s’han negat a reconèixer aquestes morts -quatre en el que portem de 2017- com un problema sistèmic. Continua la lectura de “No morim. Ens assassinen.”
El passat dissabte, una cinquantena de dones es van reunir al pati del Centre Cívic Can Deu de les Corts per parlar sobre com el llenguatge pot ser una eina en la lluita feminista. El debat, organitzat per Cortsenques Dissidents, és el segon d’un cicle que va començar el dissabte 4 de febrer, on es va parlar d’autoplaer, i que s’acabarà el dia 25 del mateix mes. En els següents debats es parlarà sobre ser dona al món laboral i l’avortament. Continua la lectura de “El llenguatge com a eina de lluita”
Sirin Adlbi Sirai és filla d’exiliats siris que van arribar a finals dels anys 70 a Espanya. Va néixer a Granada el 1982 però ha viscut la major part de la seva vida a Madrid. És arabista, politòloga, doctora en Estudis Internacionals Mediterranis i especialista en Teoria Política, a més d’activista opositora al règim dels Assad. Ella mateixa diu que treballa “sobre el pensament decolonial, moviments de dones arabo-musulmanes, feminismes islàmics, revolucions àrabs i islamofòbia”. Continua la lectura de “Sirin Adlbi i el pensament islàmic decolonial”
Una porta amb un llaç lila anuncia que aquesta tarda hi haurà una nova edició de la comissió morada a la Jasmine School*. Aquesta iniciativa, tirada endavant colze a colze entre les voluntàries de l’edifici -que acull fins a 400 persones refugiades- i les dones residents, vol convertir un espai moltes vegades insegur i hostil en una habitació de confort només per a dones. Continua la lectura de “Dones refugiades: el feminisme islàmic a Atenes”
(Aquest reportatge ha estat publicat originalment a Vilaweb)
Fa quatre anys, les FARC i el govern de Colòmbia, encapçalat per Juan Manuel Santos, iniciaven les negociacions a Oslo. Ho feien amb molt d’escepticisme. Amb més de 50 anys de guerra i 981.509 morts, qualsevol intent de pactar la fi del conflicte havia fracassat estrepitosament. Tot i això, el 28 de setembre l’acord va arribar, i l’Havana presenciava un moment històric: les hostilitats estaven a punt de concloure. El tractat de pau posaria fi a un dels conflictes contemporanis més longeus. El 2 d’octubre l’Acord Final es va sotmetre a un referèndum; contra tots els pronòstics, el “no” es va imposar amb el 52% dels vots -i una abstenció del 60%-.
La negativa no només acabava amb la primera proposta sòlida de pau, sinó que també aturava -temporalment- un dels primers processos inclusius i amb perspectiva de gènere de la història. En un context social tan catòlic com és el de Colòmbia, aquestes fites eren un gran pas endavant. Però, la victòria del “no” es pot considerar una derrota del feminisme? Continua la lectura de “La pau en femení”
La Sílvia Valle té 33 anys. Ha estudiat pedagogia, pastisseria i està cursant teologia. És activista en el foment de les relacions obertes i l’educació sexoafectiva. Es declara feminista i catòlica. Continua la lectura de ““La Bíblia no té validesa absoluta i jo la reinterpreto””
(Aquesta crònica ha estat publicada originalment a La Directa)
En un ambient reivindicatiu i festiu, milers de dones –5.000, segons les organitzadores–han inundat avui els carrers de Tarragona per protestar contra les violències masclistes. Amb el lila com a color majoritari, la manifestació ha arrencat de la plaça Imperial Tàrraco cap a les dotze del migdia i ha recorregut tota la Rambla Nova. La manifestació ha estat convocada per diversos grups feministes de Catalunya i el País valencià que s’han constituït en la Plataforma Feminista 5N a Tarragona. Continua la lectura de “Una marea lila inunda Tarragona contra les violències masclistes”
Quines violències masclistes patim a les universitats? De quina forma hi podem donar resposta? Com podem construir espais de llibertat? Aquestes qüestions es van intentar respondre conjuntament a la taula debat Com combatem les violències masclistes a les universitats?, una de les xerrades que va tenir lloc durant les Jornades Radicalment Feministes, a la Universitat Pompeu Fabra. Continua la lectura de “Combatre el masclisme a les universitats, un objectiu compartit”
Les quartes Jornades Feministes de Catalunya van començar ahir a Barcelona i transcorreran al llarg de dissabte i diumenge. L’acte de presentació va tenir lloc a les set de la tarda i va comptar amb la participació d’artistes com Marina Rossell.
Continua la lectura de “Arrenquen les Jornades Radicalment Feministes”
Les Jornades Radicalment Feministes comencen demà al Campus de Ciutadella de la UPF i ja compten amb 1.500 inscripcions. L’organització espera arribar als 2.000 en unes jornades que es preveuen “històriques”, ja que celebren 40 anys.
Continua la lectura de “Ca la dona es prepara per unes jornades feministes “històriques””
“Fea!… ¡Sí tú!… Fea.” Aquesta és la primera frase que H, el protagonista de la pel·lícula A tres metros sobre el cielo, diu a una noia desconeguda que veu pel carrer a la qual pretén enamorar. Així comença una de les històries d’amor més conegudes entre els i les adolescents i una de les pel·lícules més vistes a Espanya en els darrers anys. Continua la lectura de “De l’amor al control en un clic”
El passat dilluns 9 de maig es va dur a terme la xerrada “Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans” al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Comptava amb les ponències de Cristina Mas, Montserrat Martínez, Pascale Coissard, i Isabel Muntané. El debat va girar entorn del tractament del conflicte siri i la manca de perspectiva de gènere als mitjans de comunicació. Continua la lectura de “Les dones refugiades, invisibles pels mitjans de comunicació”
El Grup de Dones Feministes LTBIA+ de la UPF és un grup assembleari no mixt format per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra i que treballa perquè la lluita feminista estigui present dins de la universitat. Pretenen crear un espai de confiança, lliure de dinàmiques patriarcals, i per això s’organitzen en un espai no mixt. El Grup de Dones treballa de forma coordinada amb el Grup d’Homes Feministes de la UPF, ja que consideren que, tot i que les dones han de liderar la lluita feminista, els homes també són un agent important.
L’Adriana Llena és estudiant de Ciències Polítiques i el Josep Vique d’Administració i Direcció d’Empreses, les dos formem part d’aquestes organitzacions feministes de la UPF. Continua la lectura de “La lluita feminista dins la universitat: els grups no mixtos”
Anna Mercadé és directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, que ella mateixa va crear. Va començar en el món de la pedagogia i després va ser pionera del moviment de dones emprenedores i empresàries. Ella diu que “mai ha deixat de ser activista de carrer”. Va decidir entrar en el món empresarial, un àmbit completament masculí, on en termes de feminisme i igualtat de gènere hi ha moltíssim per fer. Continua la lectura de ““Sóc empresària, però no comparteixo els valors del sistema capitalista””
